Primer dia… de feina, de descoberta i de turisme

Fent feina…

Quin dia! Ja són les 10 de la nit i estem morts de son! Però no és ben bé pel ‘jet lag’. Ens hem llevat a les 7 del matí per preparar-nos pel primer dia de feina. A les 8:30 es comença a treballar a Fe y Alegria. Ens havien dit que a les 8 tindríem l’esmorzar, però la cuinera (una dona totalment típica boliviana, amb les seves faldilles abombades i les seves dues trenes de cabells molt gruixuts i foscos) ens ha fet saber que no el tenia encara. Ara bé, ha resultat ser un pa amb mantega i melmelada boníssim, amb un cafè deliciós com mai. Així que l’espera ha valgut la pena!


El millor esmorzar!
Després ens han rebut tots els de l’oficina de Fe y Alegria, ja que la dona que ens tutela, la Silvana, no hi era encara. Coneixíem el German, el xofer que ens va venir a buscar a l’aeroport. I després han anat arribant dones, de cuyos nombres ya no puedo acordarme… Però totes molt simpàtiques, i tothom explicava anècdotes i coses sobre el que feien. Una d’elles, la Marlene (d’aquesta si que recordo el nom), ens ha donat una cinta amb una imperdible, igual que el símbol contra la sida però en blau, que és contra la violència de gènere. Ella treballa en aquest projecte de l’organització, i es veu que aquest problema és bastant profund a Bolívia.


Més tard ha arribat la Silvana. Una dona activa i desperta com ningú a aquí. Ens hem reunit una bona estona. Primer, per parlar de com estàvem a aquí, què necessitàvem, etc. Després, sobre la feina a fer. Una bona estona discutint el que volien, el que pensàvem que volien i el que pensaven que volien. Tenen prou clar què volen però no el com arribar-hi. I si saben el com, malauradament no tenen prou personal per dedicar-s’hi. Així doncs, la nostra feina està en el com fer el que volen i en el què: fer-ho.


Després de la reunió, a treballar una mica. Però abans, hem dinat tot el departament en la mateixa taula on hem fet la reunió. Com una família! I la cuinera ens ha fet una sopa típica andina (per tant també boliviana): el ‘Lagüe’, feta de farina de blat de moro i verdures vàries. El segon també era típic d’aquí… tenia un nom conret, però a Catalunya seria escalopa amb arròs…
… i de descoberta i turisme


Cap a les 3, la Silvana ens ha portat a la ciutat, agafant un taxi. En pujar, m’he girat per agafar el cinturó i… no, cap cinturó.. Imagino que no és necessari, que amb tant desordre automobilístic, xocar és l’opció fàcil…


La missió: canviar dòlars per pesos bolivians i comprar un mòbil. El canvi de moneda ha estat al mig del carrer. Les oficines d’intercanvi són tauletes amb una caixa forta i prou. Ara, sort que portàvem la Silvana que negociava! Sinó, ves a saber amb quants diners sortim d’allà!Pel mòbil igual. Ella ens ha regatejat el preu dels dos mòbils.. Ja tenim número bolivià!


Tots els busos són així... o amb més colors.
Finalment hem passejat pel centre. Escrivint deu paràgrafs més no acabaria d’explicar com és tot. Així que quan fem fotos les aniré posant, que és únic!


Per cert, com a bons treballadors, un cop hem tornat a casa… a seguir treballant! El projecte promet! Té molta implicació per part de l’organització, com a mínim de moment! I nosaltres també ens hi impliquem molt! El projecte és enorme, i pot tenir tantes ramificacions i ampliacions com ens permet la nostra imaginació. Realment confiem en ser de molta utilitat per a ells.


Joan Grau & Bernat Corbera – Fe y Alegría – Bolívia.

Uncategorized |

Leave a comment

Email will not be published

*

*

*

You can use these tags and attributes HTMl: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*